Adeu bolquers (i la festa de la caca)

TEMPS DE LECTURA: 10 MINUTS

Al “món” hi ha dos tipus de persones: les que envien fotos de caques al grup familiar de whatsapp i les que en reben. De quin ets tu?

Sempre he pensat que jo això no ho faria. Però ara que a casa vivim els primers passos per la retirada del bolquer sento unes ganes irrefrenables de saltar de banda.

Tot i que a la consulta veig caques de tots colors i no em sembla un tema escatològic se que per molts sí ho és – i ja està bé que així ho sigui-. Però quan tens un nen petit a casa aquesta sensació desapareix, o s’atenua molt. I de sobte estàs parlant de “pipí d’àngel” o de la “caca d’àngel”. I mira, serà un angelet però el tufo que deixa és monumental.

El cas és que en poc temps passem de canviar bolquers a “ja has tirat de la cadena?”, i pel camí passen moltes coses.

La que més m’agrada? La festa de la caca! És una cerimònia en tota regla.

– Caca, caca, mira papa, caca!

– I àvia, mira tu també.

Si ens descuidem surten els veïns a felicitar-lo per la caca o millor encara, pel seu esforç d’haver-ho provat! Aplaudint, tocant timbals i tirant serpentines.

I aleshores fem una rua i anem tota la família a tirar la primera caca de l’orinal al vàter. Som-hi! Patapam! Caca al terra. No és broma, ens va passar l’altre dia al menjador de casa. I vinga riure (sobretot el nen), i a netejar. Netejaràs el terra, els llençols, les fundes,… un munt de roba!

Però finalment deixaràs de carregar paquets de bolquers.

Un camí lent i ràpid a la vegada. Lent ho ha de ser per força: com la resta de desenvolupament psicomotor requereix el seu temps. No podem esperar que el control d’esfínters succeeixi d’un dia per l’altra.

Ràpid també ho és. Així ho comenten alguns pares perplexos de que el seu fill al despertar-se ja vagi tot sol a fer pipí. Una espècie d’enyorança dels temps passats que cedeix ràpidament quan el trobes jugant amb l’escovilló del vàter. Ai, quin fàstic!

Però com s’arriba fins aquí?

Celebra el seu segon aniversari

La majoria de nens comencen a poder controlar els esfínters entre els 2 i 3 anys. Però l’edat no marca l’inici de la retirada, sinó el seu desenvolupament psicomotor. No es convenient forçar l’aprenentatge abans d’hora.

Si és possible, evita que la retirada coincideixi amb altres canvis (inici a l’escola bressol, canvi de casa, naixement d’un germà…)  

Ajuda’l a conèixer noves paraules

Ajuda’l a conèixer les paraules que necessitarà per parlar sobre aquest tema: caca, pipí, vàter, orinal, vulva, penis (“pitu”), cul…

Explica-li, mostra-li i fes-li preguntes: “Em sembla que estàs fent caca” “Mira, aquesta és la teva caca, que gran!” “Vols fer pipí?”

Prepara el terreny

Deixa’l veure com utilitzes tu el vàter i el pipí marxa al tirar de la cadena. Pels menuts les coses són més normals si la mama o el papa les veuen normals.  

Vesteix-lo amb roba còmoda que es pugui baixar tot sol.

Escolliu un orinal (o adaptador pel vàter) i decidiu on posar-lo plegats. Molt important: han de poder recolzar els peus mentre fan caca.

Espera, els primers canvis els fa l’infant

Més o menys ràpid passareu 3 fases:

“M’he fet pipí” No avisa o avisa quan està moll —> Continua amb bolquers. Prepara el terreny.  

“M’estic fent pipí/caca” No reté. Interès pel vàter —> Presenta l’orinal

“Vull fer pipí/caca” Avisa —> Retira el bolquer de dia

Si el nen parla poc, estigues atent a altres indicis per a iniciar la retirada del bolquer: no li agrada estar mullat, et fa notar que toca canviar-se, es porta les mans al bolquer quan vol fer pipi, creua les cames…

Posa roba interior de dia i bolquers de nit

Inicia retirant el bolquer de dia i mantenint-lo per la migdiada i el son nocturn.

Sense pressa, desprès d’unes setmanes, i especialment si el nen es desperta amb el bolquer sec, continua amb la retirada del bolquer les hores de son.

Proposa

Proposa seure a fer pipí a l’orinal cada 2 hores durant el dia, aprofitant seure-hi als 15-30 minuts desprès dels àpats principals. Es possible que aleshores tingui ganes de fer caca!

Proposar implica no forçar. Acompanya’l. No convé estar-se assegut a l’orinal més de 10 minuts sense fer res. Si s’aixeca abans no el facis tornar a seure.

Celebra la festa de la caca

Adéu, caca, adéu!  – Acomiadar-se de la caca quan marxa pel vàter és també una festa. Si això el diverteix el pot ajudar a seguir provant d’utilitzar aquesta cosa nova que es diu “orinal”.

Recorda felicitar-lo per l’esforç de seure-hi i provar-ho, encara que no surti res.

Digues NO

No a imposar el control. No a les exigències o a discutir per això. No a mostrar-li preocupació o obsessió pel tema. No als càstigs de tot tipus, culpar, avergonyir o renyar.

Surfeja els obstacles menors

Les pèrdues de dia i nit, la por a seure al vàter, regressions transitòries coincidint amb canvis de l’entorn (típicament el naixement d’un germà) són obstacles menors que poden aparèixer durant el canvi.

Felicita les nits seques, mostra’t neutre amb les mullades. Anima’l a participar a netejar sense fer-ho un càstig.

Consulta a la pediatra si…

fa caques dures que ocasionen dolor al defecar

té pèrdues de caca líquida (encopresi), pot indicar un estrenyiment

continua tenint pèrdues d’orina passats els 5 anys d’edat

necessita pressionar-se la panxa per fer pipi

es queixa de molèsties al orinar

o qualsevol cosa que et preocupi,

comentem-ho a la consulta!

El camí és lent i ràpid. Necessita temps i esforç, com quasi totes les coses bones. I encara t’hauràs d’esforçar més si vols fer-ho sense enviar cap foto en la que es vegi o s’intueixi la caca o pipí del teu fill. Jo en això ja he fallat.    

Bibliografia principal:

Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (2009). Consejo anticipado a los eventos del desarrollo. Recuperat de http://www.aepap.org/sites/default/files/eventos.pdf

Sentir-se llegint