Com fomentar i cuidar l’autoestima dels nens/es a casa?

TEMPS DE LECTURA: 4 MINUTS

Molts de nosaltres desitgem que els nostres fills i els altres infants tinguin una bona autoestima.

Però,

què volem dir amb això?

Tenir una bona autoestima significa tenir una imatge positiva d’un mateix i estar-ne satisfet, el que a la vegada ens ajuda a tenir una bona relació amb nosaltres mateixos.  

És tracta d’una sintonia entre l’autoconcepte – la manera en la qual una persona es percep a si mateixa- i les seves expectatives– l’ideal de com li agradaria ser-.

Així, quan més s’assembli la forma en que un nen es percep a si mateix amb l’ideal de si mateix més alta serà la seva autoestima.

Tot i que, com en tants altres aspectes, no tot recau sobre nosaltres, l’autoestima dels petits es modula amb el tracte, les opinions i les expectatives de la gent important per ells: els pares, cuidadors, mestres, amics.

Cuidant la nostra forma d’atendre’ls i comunicar-nos, les nostres opinions i expectatives sobre ells podem fomentar una bona autoestima.  

Què podem fer?

Que bé ens aniria que poguessin ser els mateixos nens/es qui ens diguessin el que necessiten!

En general, per cuidar l’autoestima dels petits haurem de fomentar una bona imatge de si mateixos – pensaments i sentiments positius sobre si mateixos, i aconseguir que es sentin capaços d’aconseguir el que per ells és important- i acompanyar-los a crear expectatives justes.

Segons l’Acadèmia americana de pediatria fomenta l’autoestima: desenvolupar un bon sentit de seguretat i pertinència,  tenir responsabilitat i un propòsit a la vida, habilitats personals i satisfacció, poder confiar, contribuir i prendre decisions reals, comptar amb autodisciplina i autocontrol, ser motivat, recolzat i reconegut, acceptar els errors i el fracàs, i l’autoestima familiar.

Siguem pràctics!

Aquesta vegada deixo que sigui la veu d’una nena qui t’expliqui algunes idees generals

1. Mostra’m estima de forma incondicional: independentment de les meves emocions i sentiments.

2. Assegura’t que entenc que pertanyo: que em sento part de la família. Escolta’m, i fes que me’n adoni. Valora les meves aportacions encara que per tu siguin “bajanades”, i tingues-les en compte en les decisions familiars. Explica’m perquè és un “no” si ha de ser així. A mesura que creixi assegura’t que pertanyo també en altres àmbits fora de casa on em sento estimada i acceptada per altres

3. Fes que en família em senti segura: que a casa no hi hagi càstigs, sinó alternatives que ens ajuden a aprendre i créixer. Assegura’m que no et riuràs de mi, ni m’humiliaràs o em ridiculitzaràs… per allò que faig o sóc. Necessito poder confiar amb tu i saber que estaràs al meu costat també quan m’equivoqui. Tenir ara confiança en tu m’ajudarà a a créixer amb confiança amb mi mateixa

4. Ajuda’m a sentir-me capaç de resoldre les dificultats:  protegeix-me si hi ha perill real o em puc fer mal, posa’m límits. Sinó, deixa’m provar. I equivocar-me, una i altra vegada. Necessito viure experiències positives que siguin dels meus esforços, creativitat i enginy per resoldre problemes per mi mateixa

5. Ajusta les teves expectatives sobre mi: valorant el meu grau de desenvolupament, no els altres nens i nenes. Les exigències massa altes o baixes poden ser perjudicials per la meva autoestima. Troba el punt mig, si us plau.

6. Sigues honest/a amb mi: tingues paraula. Compleix amb les teves promeses. Necessito poder confiar amb tu

7. Deixa’m participar: necessito desenvolupar el sentit d’importància i responsabilitat. Dóna’m coratge i invita’m a col·laborar. Al principi necessitaré la teva ajuda per aprendre, però amb el temps ho podré fer tota sola!

8. Permet que esculli i prengui decisions reals: sempre que sigui segur per mi. Si sóc petita (menys de 4 anys) potser necessito que em deixis escollir sobre poques opcions (quina d’aquestes samarretes vols vestir avui? Quina d’aquestes dues mandarines vols menjar?)

9. Deixa’m pensar en les conseqüències de les meves accions: crea oportunitats per a que em pugui posar a prova, reflexionar i raonar sobre les conseqüències dels meus actes. Puc posar-ho en pràctica construint una torre o parlant sobre una discussió amb un altre nen. Però sobretot, guia’m per a que sigui jo qui reflexioni. No em donis la feina feta.

10. Anima’m a fer i millorar, i elogia el meu esforç: reconeix-me quan faig les coses de forma apropiada, però sobretot fixa’t en el meu esforç. I no només quan aconsegueixo l’objectiu sinó especialment quan faig petits progressos (“un bon intent!” “Vec que t’estàs esforçant”…)

11. No em jutgis per les meves emocions: fes-me entendre que m’estimes igual tot i que senti emocions desagradables (ira, tristesa, por) i que sentir aquestes emocions és normal

12. Ensenya’m a acceptar els errors com a oportunitats: sentir-me culpable, avergonyida, o fracassada per haver-me equivocat no m’ajudarà a millorar ni a construir una bona autoestima. Ajuda’m a veure l’error com a oportunitat per millorar i aprendre des de la responsabilitat. Explica’m que aquests obstacles són normals i puc aprendre molt d’ells

13. No m’etiquetis: no vull etiquetes “boniques” ni “lletges”. Procura en general parlar de les meves accions, no del meu ser

14. Crea “autoestima familiar”1: enfocar-se en les virtuts de cadascun dels membres de la famílies,  evitar la critica excessiva, protegir-se i defensar-se davant els altres, creure i confiar amb les diferencies individuals, mostrar afecte i passar temps junts en família,… crearà una “autoestima familiar” que m’ajudarà a construir la meva.

Bibliografia:

American Academy of Pediatrics. Caring for Your School-Age Child: Ages 5 to 12 (2004). New York: Penguin Random House.

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis.

Healthy Children (American Academy of Pediatrics) (2016). Helping Your Children Develop a Healthy Sense of Self Esteem (2016). Recuperat de: https://www.healthychildren.org/spanish/ages-stages/gradeschool/paginas/helping-your-child-develop-a-healthy-sense-of-self-esteem.aspx (1)

Nelsen, J., Erwin, C., Ann Duffy, R. (2014). Disciplina positiva para preescolares. Barcelona: Omega.

Sentir-se llegint