La carta: llista de coses normals els primers mesos de maternitat

TEMPS DE LECTURA: 8 MINUTS

Estimades mares (i pares) recents o que viviu la dolça espera,

T’escric aquesta carta amb una llista molt especial. No et vull demanar res, la carta als Reis ja l’he escrita. Només vull explicar-te algunes coses ben normals que es viuen durant un postpart des de la maternitat.

Si ets pare (o qualsevol cuidador prop d’una mare que estrena la maternitat) espero que aquesta llista et sigui útil per acompanyar la teva família de forma més acollidora.

Pot ser que els primers 3 mesos de ser mare (o pare) et sorprenguin en ocasions emocions desagradables i sentiments que no esperaves, i et sentis estranya pel sol fet de sentir-los, sola, perduda, desbordada, etc. De fet, la tristesa, la soledat, la inseguretat i el cansament són comuns i esperables en el postpart immediat.

Però si no t’han parlat abans amb prou realisme pot ser que les expectatives i la realitat en a que et trobes xoquin encara més i sigui més difícil de gestionar.   

Amb aquesta carta no busco anul·lar totes aquestes emocions i vivències desagradables- que a més a més en la mesura justa ajuden en la transició cap a la maternitat- sinó que m’agradaria que et deixis de sentir estranya (i minvi ràpidament la teva frustració) si topes amb alguna d’aquestes situacions comuns.

Llista de coses normals- i biològicament esperables- els primers 3 mesos de la maternitat:

  • Si has necessitat la inducció del part, una cesària, episiotomia, anestèsia,… o qualsevol cosa que no sigui un part “natural”,
  • Si tens ganes d’estar tu sola amb el bebè -i potser amb la teva parella- sense més família,
  • Si et molesten les visites a l’hospital quan acabes de parir

és normal i ets mare. Crear expectatives poc realistes pot allunyar-te del benestar. Les complicacions obstètriques ocorren, i no et fan ser millor ni pitjor mare. Al meu part hi van ser ben presents, malauradament. A mi em serveix viure-les des de l’acceptació de la realitat- som natura- i des de la gratitud – estic convençuda que estem a la millor època i un dels millors llocs del planeta per tenir un part i evitar danys majors a mares i fills-.

Escolta’t, parla amb la teva comadrona, metgesa,… i demana’ls el que necessitis. També a la teva família.

  • Si el bressol collit et serveix només de tauleta de nit,
  • Si el teu fill – menor de 3 mesos- plora (quasi) sempre que el deixes i t’és difícil fer una dutxa ràpida sense sentir-lo plorar,
  • Si el fulard (o similar) s’ha convertit en el teu aliat per fer coses dins i fora de casa,
  • Si et sembla que el cabàs del cotxet té punxes invisibles pel teu fill (no s’hi vol estar)…

és normal i ets mare. És biològicament normal que la cria d’un mamífer necessiti estar en contacte amb la seva mare les primeres setmanes de vida, més encara quan la vida extrauterina s’ha avançat en comparació amb altres primats.

  • Si et molesta el plor del teu fill,
  • Si de vegades et costa molts esforços calmar el teu fill…

és normal i ets mare. Que no suportis sentir-lo plorar és la millor eina que té la natura perquè el puguis atendre sempre que ho necessiti, assegurar les seves cures i el vostre vincle amorós -tant necessari pel benestar de tots dos!-.

Els nadons ploren per comunicar-se. El plor expressa. No tens un fill “marrano” o  “ploraner”. Et necessita. Necessita els teus braços acollidors, el teu escalf, la teva veu dolça…

De totes maneres, no tots els nens són iguals – afortunadament, la diveristat és riquesa!- igual que no ho som tots els adults. Hi ha nens que poden demanar més braços i requerir més dels seus pares. Necessitaràs paciència, paciència, encara més… i amor. Pot ser que de vegades ni tant sols els braços o el pit el calmi i et sentis cada cop més impotent, preocupada o nerviosa. Encara més paciència, passarà. Demanar ajuda pot ajudar-te molt!

  • Si donar pit et resulta complicat,
  • Si no saps com posar-li el bolquer o rentar-lo,
  • Si dubtes de com educar el teu fill

és normal i ets mare. Ben normal. La nostra societat ha perdut la “tribu” familiar. La natalitat és baixa i vivim lluny de la família pròxima -el porta a porta a desaparegut en molts casos-, el que fa difícil aprendre com lactar o cuidar un nadó a través de la observació d’altres mares.

A més, en les darreres dècades s’ha fet notori que una mirada més conscient i respectuosa cap als infants és un bon primer pas per promoure la salut mental i emocional. Una atenció més positiva que respecta les necessitats del nen, de l’adult i del context, i que posa atenció en l’educació emocional. I pel fet de ser una novetat, som la generació de mares i pares que tenim l’oportunitat d’aprendre-ho i formar part del canvi.

Treu-te del cap que ho has de saber fer tot des del minut 0. Saber com és la cura d’un nadó no és innat. Se n’ha d’aprendre. I cal molta persistència i esforç per passar de la teoria a la pràctica. És possible que necessitis que t’acompanyin i et guiïn amb caliu. Xino-xano.

  • Si et sents més sola,
  • Si el teu món gira quasi exclusivament entorn el petit…

és normal i ets mare. En el postpart és freqüent que les famílies busquin tranquil·litat -els horaris es transformen i fer vida social seguint els horaris d’un recent nascut és molt complicat- i les relacions amb les amistats disminueixen per uns quants mesos.  

Si els teus interessos és centren en la cura del bebè, i de cop et sents lluny de les teves prioritats d’abans, sàpigues que això és ben natural. Un fet que ha permès al llarg de la història de la humanitat – i de la naturalesa- assegurar la supervivència dels menuts i així fer, entre altres coses, que avui tu i jo puguem estar aquí juntes compartint a través de la lectura.

  • Si estàs “tot” el dia amb la teta fora…

és normal i ets mare. La lactància materna és a demanda. No hi ha horaris. Això significa que el teu fill les primeres setmanes de vida pot passar-se hores al pit, o molt a prop d’ell. Potser només necessita olorar-te, però això per ell ho és tot! I sí, tens raó. Tenir-lo a sobre et limitarà la mobilitat i fer -temporalment- les coses que feies abans de ser mare.

  • Si vas amb taques a la roba…

és normal i ets mare. Sí, volia parlar també d’això! Tothom parla de les taques de llet. Vull parlar-te també de les del menjar. Et sorprendràs de com de bé ets capaç de menjar amb la mà contraria amb el bebè a sobre… encara que això pugui significar algunes taques al final del dia!

  • Si desitges una estona de temps per tu sola sense el teu fill,
  • Si no vols deixar el teu fill i sortir sola de casa…

és normal i ets mare. Escolta’t, i cuida’t. Cuidar-se per cuidar. Estàs vivint una etapa única amb molts canvis – hormonals, corporals, de rol, de responsabilitats,…- posa atenció al que necessites i demana-ho sense jutjar-te.  

  • Si disminueixen notablement les relacions sexuals amb la teva parella…

és normal i ets mare. No calen explicacions. Dolor. Cansament. Més dolor. Més cansament. El teu cos (quasi) sempre unit al del teu fill,… no calen més explicacions.  

  • Si de tant en tant plores,
  • Si estàs exhausta,
  • Si estàs més susceptible a les crítiques,
  • Si perds la noció del temps…

és normal i ets mare. El 70% de mares presenten un estat de tristesa transitòria i canvis d’humor els dies següents al part, l’anomenat “Maternity blues”. Els canvis hormonals i la transició cap a un canvi d’etapa molt exigent pot fer-te sentir emocions negatives com ara la tristesa, però també ansietat, inseguretat, enuig,…durant les primeres dues setmanes postpart. Per això pot ser que ploris sense trobar-ne motiu!

Acceptar les emocions i dóna’ls-hi cabuda és t’ajudarà a gestionar-les més fàcilment. Expressa-les amb calma a algú de confiança, o escriu-les. I cuida’t en el sentit més ampli, físic i emocionalment.

Si aquests símptomes persisteixen, o bé sents que no ets capaç de gaudir de coses durant el dia, et culpes sovint de les coses que no van bé, sents por sense motiu o et sents sobrepassada de forma freqüent, et sents tant infeliç que tens dificultats per dormir o has plorat per això força sovint, sents rebuig cap al teu fill/a, o tens pensaments de fer-te mal,… comenta-ho ben aviat amb la teva metgessa de capçalera, comadrona, ginecòloga, pediatra del teu fill,… tots estem per ajudar-te. Els trastorns depressius i d’ansietat postpart són freqüents: afecten un 18% de  mares a Catalunya. Tingues present que poden aparèixer desprès del part o durant el primer any postpart.

  • Si necessites ajuda pel que sigui,
  • Si necessites atenció psicològica…

és normal i ets mare. Accepta l’ajuda. Busca-la, de fet. Amb qui et sentis còmode. Amb qui et puguis obrir, compartir el que sents. Jo vaig trobar-ho ben a prop, amb la meva germana, la meva mare i el meu pare – que en això de la criança anem molt d’acord-.

Et recomano també assistir a un grup de postpart o de criança i conèixer altres mares que estan transitant per la mateixa situació. Fer tribu. La tribu. Què bonic compartir i sentir-te acollit. En moments com ara de pandèmia, pots recolzar-te en grups en línia.

També els professionals sanitaris et podem ajudar. Demana ajuda a la teva pediatra. Al teu metge. Confia i deixa’t ajudar per l’assistència psicològica o psiquiàtrica si ho necessites. Esborrem tabús, siusplau.

Si no et passa res de tot això també pot ser normal i segueixes essent mare. I també pot ser que visquis altres coses ben normals però que no esperaves i que manquen en aquesta llista.

Moltes de les coses que erròniament esperem i que encaixarien tant bé amb les exigències de la societat són poc realistes i poc respectuoses amb la biologia i necessitats del bebè. Esperables per la nostra biologia, malinterpretades en la nostra cultura. Jo escullo prioritzar al bebè, i canviar poc a poc les expectatives de la cultura.

Espero que ara, sabent que no estàs sola i coneixent aquesta part més realista, et sentis almenys una mica més acompanyada i tranquil·la.

Et desitjo un postpart ben conscient,  

Una abraçada.

Silvia Urraca Camps, La pediatra de la tribu

Bibliografia:

Bisquerra, R. (2011), Educación emocional para educadores y familias. Bilbao: Descalée.

Garrido, M.J. (2017). Etnopediatría: infància, biologia y cultura. Tenerife: OB STARE.

Generalitat de Catalunya (2020). Protocol d’atenció i acompanyament al naixement a Catalunya 2º edició. Recuperat de https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/embaras_part_puerperi/protocol-part-i-puerperi/protocol_part_i_puerperi.pdf

Medina, J.  (2013). Viaje al cerebro del niño. Cómo criar a un niño inteligente y feliz. Barcelona: Paidós.  

Sentir-se llegint