Parlar de les emocions com si fossin fruites

Com parles de les pomes, els plàtans, les peres mentre jugues amb el teu fill a botiguetes? O a l’hora de berenar?  

A casa ens agraden les fruites, a grans i petits. Ens agrada menjar fruita a diari. I jugar a anar a comprar fruites i verdures (i pa!) a “Ca la Trini” -aquesta és la nostra verduleria a la vida real- s’ha convertit els darrers dies en un dels jocs més repetits.

Parlem de les fruites amb naturalitat, de forma relaxada, acceptant-les totes sense jutjar-les, sense amagar-ne ni obviar cap, perquè quanta mes varietat més interessant és el joc i més podem aprendre. 

Parlem de les fruites pel seu nom. Una, dues, tres… moltes vegades! Repetim el seu nom quan apareixen a la vida real, mentre juguem o llegim contes. I poc a poc el petit aprèn a identificar-les.

Ensenyem també que cada fruita és diferent i per això necessitem aprendre què fer amb cada una d’elles. Amb la mandarina les mans s’embruten més i freqüentment les hem de netejar al acabar,  el plàtan és més “net” però la seva dolçor ens dóna més set, el raïm el tallem a trossets perquè ell encara és petit,… 

Doncs així, de la mateixa manera que parles de les fruites parla de les emocions.

Sabem que, malgrat no ser de lluny l’únic factor determinant, les famílies teniu un paper rellevant en el grau de desenvolupament de consciència i regulació emocional dels nens i adolescents. I que començar a treballar-ho des de la primera infància és predictor de bon desenvolupament socio-emocional posterior.

Els nens que entenen i reconeixen les emocions pròpies i dels altres són capaços de gestionar-les millor i tenen més èxit en els dominis soci emocionals: menys conductes inapropiades, major autocontrol, cooperació i altres comportaments pro socials amb altres nens i els pares,…

Pot ser però que parlar de les emocions des de la calma i acceptació sigui molt més complicat que quan ho fem sobre fruites. Allò que sentim quan el nostre fill experimenta algunes emocions – la nostra impotència, desesperació, estrès,….davant la seva ira, tristesa o por- pot dificultar molt aquesta tasca educativa.

A més, és comú que nomenar les emocions del teu fill et requereixi un gran esforç i fins i tot et sentis molt estrany les primeres vegades! No estem acostumats a fer-ho: no era així l’educació de fa unes dècades on “no plorar era de forts” i evitar parlar d’emocions era la norma.

Ajuda al teu fill a aprendre a reconèixer les seves pròpies emocions acceptant i posant nom a allò que sent. Comença inclús abans de que comenci a caminar!

“vec que estàs molt content”

“ et sents trist”

“ és normal que t’enfadis, a mi tampoc m’agrada quan em treuen les meves coses”

Recorda però que això no significa deixar passar qualsevol forma d’expressió emocional ni conducta.

Quantes fruites sap reconèixer un nen de 6 anys?

Bé, el nostre “objectiu” amb les emocions és molt menor, i segur que aquests primers anys sorgiran moltes oportunitats per posar-ho en pràctica en la vida real doncs es viun veritables macedònies d’emocions. Pots usar també les emocions que senten els personatges de contes o pel·lícules, o llibres creats específicament per aprendre els noms de les emocions.

Comença per un vocabulari bàsic que inclogui

alegria (o content)

amor

calma

ràbia (enfado)

tristesa

fàstic

Per continuar amb altres com ara l’enveja, gelosia, frustració, satisfacció, agraïment,…. que requereixen d’un nivell de comprensió major.

Bibliografia:

Bailey, C., Rivers, S. (2018) An Overview of Emotional Intelligence in Early Childhood. En L. Dacre Pool i P. Qualter, P. (ed.),  An introduction to Emotional Intelligence (pp. 64-80). Chichester (UK): Wiley & So.

Blewitt, C., Fuller-Tyszkiewicz, M., Nolan, A., Bergmeier, H., Vicary, D., Huang, T… Skouteris, H. (2018). Social and Emotional Learning Associated With Universal Curriculum-Based Interventions in Early Childhood Education and Care Centers. JAMA Network Open, 1(8), p. e185727.

Castro, V., Halberstadt, A., Lozada, F. et al. Parents’ Emotion-Related Beliefs, Behaviors, and Skills Predict Children’s Recognition of Emotion. Infant Child Dev. 2015 ; 24(1): 1–22. 

López Cassà, È. (2011). Bases didácticas de la educación emocional: un enfoque practico. En  R. Bisquerra (ed.), Educación emocional para educadores y familias (pp. 71-88). Bilbao: Descalée.

Ortiz, M.J. (2005). El desarrollo emocional. En F. López, I. Etxebarria, M.J, Fuentes. i J.M. Ortiz (ed.), Desarrollo afectivo y social (pp. 95-121) Madrid: Pirámide.

Sentir-se llegint