Rebequeries en la primera infància, com gestionar-les?

TEMPS DE LECTURA: 10 MINUTS

Em sembla perillós, així que ràpidament li trec les estisores de les seves mans mentre malpenso de la persona que les ha deixat sobre la tauleta. Li ofereixo les seves, “baby friendly” els hi diuen, perquè no tallen res. Diuen que tallen paper, però em sembla que es una de les coses més enganyoses que he comprat mai. Tallen paper si el mantens tibant amb les dues mans, moment en que ja no te’n queden per agafar les estisores. I evidentment massa complex per un nen que just comença a retallar. Això sí, són segures i per això les conservem. Li dono.

Evidentment ara no les vol. – L’altra, altra, altra!!!!– repeteix persistentment cada cop amb el to més rígid i el volum més alt. Li intento explicar, però ara per ara de poc serveixen les meves explicacions. Per la seva cara sé que si continuo amb la meva idea la cosa es posarà complicada.

Guardo les estisores que tallen al seu lloc. Un lloc alt, lluny d’ell.

Imagino que deu haver sigut com si a mi m’enviessin el mòbil a la lluna per sempre més, perquè de sobte es seu al terra i es posa a plorar. Bé no, a xisclar. L’agafo en braços. Els accepta i sembla que l’ajuden a calmar-se, però no han passat ni 20 segons que torna a bramar, el seu cos agafa força i es corba enrere com si en comptes d’un fill es tractés d’un pont. El cap!– crido. Massa tard, s’ha donat un copet amb la paret… per què nassos havia d’estar tant a prop de nosaltres aquesta paret? La cosa continua per una estona, i m’he d’esforçar molt per acompanyar-lo com vull. Quan s’acaba ens abracem i tot torna en ordre. Surt el sol. Penso que encara he tingut prou sort – aquest cop estem ell i jo sols, sense la sogra, la veïna o mig autobús clavant-nos els ulls a l’esquena i opinant sobre el que ningú els ha demanat-.

Et sona la història?

Les rebequeries arriben. Tard o d’hora, més o menys freqüents, més o menys sotils. Però arriben.

M’agradaria trobar una altre nom per a descriure-les. Rere aquesta paraula s’han deixat caure masses connotacions negatives que dubto poder abolir amb un escrit, un xerrada, un curs, un llibre o centenars d’ells. Les coses poden canviar a millor- n’estic convençuda- però només a poc a poc.

Si la vida tingués banda sonora m’agradaria que sonés “Have you ever seen the rain” en l’escena en la que em toca viure una rebequeria del meu fill. Per què?

Primer de tot perquè una mica música coneguda trauria tensió a la situació, ajudant-me a trobar la calma- i un polsim d’humor- quan més el necessito.

Però també perquè les rebequeries són això: un xàfec, una pluja ràpida enmig d’un dia assolellat. Unes quantes gotes que no deixen indiferent però que passen. Una “tempesta emocional”1 dins del cervell de l’infant.

Pots ensenyar al teu fill que quan plou no hi ha res a fer, o pots decidir que la pluja us dóna una gran oportunitat per sortir a fer xip-xap als bassals o quedar-se a casa fent magdalenes delicioses. Jo prefereixo vreure-ho com una oportunitat.

Acompanyar una rebequeria per mi significa això: ensenyar que la pluja (la frustració, ràbia, la ira, l’enuig,…) vindrà, forma part de la nostra vida, però que podem decidir què fer amb ella per sentir-nos millor. Podem restar immòbils, mullar-nos, quedar-nos xops i freds, o podem fer que la situació passi d’una forma més agradable.

Propostes per ajudar al teu fill/a a gestionar les emocions negatives:

1. Posa’t primer tu a aixopluc

Les rebequeries et faran sentir. Inevitablement. Posaria la mà al foc. La vida fa sentir, i les rebequeries no en sóc excepció. Serà impotència, frustració enuig, ràbia o potser confiança… però et faran sentir. Si et quedes xopa i freda enmig de la teva tempesta emocional serà impossible acompanyar al teu fill/a.

Així que primer cal posar-se a aixopluc un mateix: acompanyar-se per poder acompanyar. Posa atenció en l’emoció que et desperta la rebequeria en aquells instants (es probable que l’emoció vari en funció de la situació, el teu cansament, l’entorn…) i, abans de fer res, gestiona la seva intensitat. Tot i que no és recomanabe allunyar-se del nen en una rebequeria, si la teva emoció es molt desagradable i intensa, pot ser encertat deixar-lo temporalment amb una altra persona i explicar-li que la mare/pare necessita un moment per calmar-se. Es tracta d’evitar fer o dir coses de les ens poguéssim penedir-te desprès.

2. Actua abans que plogui

No podem evitar que arribin rebequeries, però podem tenir cura d’alguns factors que ajudaran al nen a gestionar la seva frustració una mica més fàcil. Les rebequeries són més freqüents quan els nens tenen gana o son. Les rutines horàries (sempre que no siguin rígides) poden ajudar. Estigues atent a les seves necessitats bàsiques i si aquestes poden està tenint un paper important en la seva manera d’expressar les emocions.

3. Posa’t les seves ulleres

Empatitza. Intenta de totes totes entendre els motius del teu fill, per molt absurds que et puguin semblar. No et demano que els comparteixis, és lògic pensar que les motivacions i raons d’un nen de 2 anys seran diferents a les del adult, però no per això menys importants.

4. Comprèn l’emoció que sent, accepta-la i posa-li nom

No li neguis el dret a enfadar-se, estar trist, tenir por… no neguis ni menyspreïs les seves emocions negatives. Totes les emocions són bones pel desenvolupament de la persona i ara tens al davant una magnífica ocasió per a que aprengui com gestionar-les. Accepta i valida l’emoció que està sentint el teu fill. I posa-li nom.  No es el mateix sentir -se enfadada que saber que t’estàs sentint enfadada. La sensació amorfa de no saber què passa desapareix quan la persona que et dona més seguretat en aquest món – idealment els pares o altra tutor- t’explica que allò que sents és normal i té un nom. Sentir-se comprès facilita l’inici de la regulació emocional.

5. Ensenya-li formes d’expressió apropiades

Ei, no tot si val! Pots enfadar-te i expressar-ho, però hi ha maneres adequades per fer-ho. Ajuda’l a expressar-se amb paraules de forma respectuosa.

6. No posis límits al que sent, sí a la seva conducta

No li deixis fer qualsevol cosa. Immers en la seva tempesta emocional es podria fer mal o fer-ne als altres. Mantenint sempre el respecte, des de la major calma que trobis i des de la seguretat d’estar fent el correcte per ell/a, agafa-li la mà i acompanya’l per a que no es faci mal o no en faci als altres. Ajuda’l a entendre que les conductes violentes i irrespectuoses no són conductes adequades i l’allunyen del benestar emocional. Sigues el/la primer/a en mostrar exemple.

7. Ofereix alternatives a la seva conducta

Guia’l per escollir alternatives que el facin sentir millor i canalitzar l’emoció desagradable. Als nens/es més petits és preferible oferir 2 o 3 alternatives entre les que escollir, mentre que a partir dels 3-4 anys podem optar per preguntes obertes del tipo “Com creus que ho podríem arreglar?” “Què et sembla que podries fer ara?” que impulsen al raonament i cuiden l’autoconcepte del nen.

8. Distreu transitòriament

Tot i que la distracció (persistent) en adults no és una manera saludable de gestionar les emocions, sí és adequat fer-ho transitòriament amb els nens petits. L’ajudarà a disminuir la intensitat emocional i li serà més fàcil escoltar-te i poder raonar.

9. Recorda-li que ara també l’estimes

Sigui quina sigui l’emoció que senti. Hi ha nens/es que pensen ser menys estimats quan s’enfaden o es senten tristos. Evita que això passi mostrant afecte també -sempre que sigui ben rebut- durant les rebequeries i dient-li amb paraules “fill, t’estimo molt”. No tinguis por en dir-ho i repetir-ho.

10. Dedica-li temps de qualitat

Aquests moments del dia en que estàs 100% per ell, amb atenció plena, durant el joc, el bany, mentre li fas massatges, carícies, o li llegeixes un conte també ajuden. Procura continuar tenint aquesta estona vostra, per curta que sigui, cada dia.

11. No cedeixis, excepte si expressa una necessitat

Si el teu motiu et sembla necessari, raonable i respectuós no cedeixis. Però si la rebequeria respon una necessitat insatisfeta (gana, son, necessitat de rebre afecte, d’un ambient tranquil,…) aleshores procura posar-hi solució de la millor manera i ofereix el que necessita: satisfer la gana, el son,…

Per acabar, recorda donar-li temps. La duració mitja d’una rebequeria són 3 minuts, es pot allargar més! Nosaltres també necessitem el nostre espai de temps per apaivagar la ira. Tard o d’hora passarà. Queda’t al seu costat.

A mi m’és molt útil repetir en veu alta “Fill, t’estimo, això passarà” encara que de vegades no sé si això últim li estic dient a ell o a mi mateixa.

Bibliografia:

  1. Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.

Bilbao, A. (2015). El cerebro del niño explicado a los padres. Barcelona: Plataforma editorial.

López- Cassà, È. (2019). Educar las emociones en la infancia (de 0 a 6 años). Madrid: Wolters-Kluwer.

Medina, J.  (2013). Viaje al cerebro del niño. Cómo criar a un niño inteligente y feliz. Barcelona: Paidós.  

Potegal M, Davidson RJ. (2003) Temper tantrums in young children: 1. Behavioral composition. J Dev Behav Pediatr, 24(3):140-7.

Sisterhen, L., Wy, P.  (2020) Temper Tantrums.   StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing. Recuperat de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK544286/

Sentir-se llegint