CRÉIXER petits i grans

Les coses clares

Abans de continuar amb el curs vull fer-te un aclariment. Desprès de viure sentiments poc útils ho vaig tenir clar: no busco la perfecció. Si pensaves que et trobaries amb una pediatra que com que sap que és el millor pel seu fill ho fa sempre a la perfecció, t’equivoques. Em sap greu si et decebo, però no és la realitat.

Jo també he viscut nits de dormir molt poques hores i dies increïblement llargs amb molta son, he hagut de fer front al menjar que vola parabòlicament des de la mà del meu fill fins al terra dibuixant en ell un quadre dalinià, als 5 litres d’oli que tira el petit just quan estàs disposada a sortir de casa (i tens pressa), a les crítiques de la família sobre com fem les coses a casa… penseu que ho he afrontat sempre de forma positiva i calmada? No hi ha res més lluny de la realitat.

Procuro fer el millor que puc pel meu fill, des de la confiança en mi mateixa com a mare i amb la mirada cap a créixer en cada ocasió, i hi ha línies que per mi són sempre infranquejables, però no sóc perfecte. Ni ho vull.

Durant la criança viuràs moments de felicitat absoluta, però no dubtis que vindran també moments durs. Inclús moments de decepció amb tu mateix en que sabràs que t’has equivocat.

L’estratègia més eficaç en aquests moments és veure l’error com una oportunitat de millora i amb la responsabilitat de canviar, derrocant així al sentiment terrible de la culpabilitat.

La segona estratègia més important és acceptar que creixent busques una millor versió de tu mateix, no la perfecció. Seria realment molt frustrant i desmotivant pels nostres fills tenir pares perfectes! Per no parlar de la baixa autoestima que possiblement tindrien.

Ara que ja saps la meva realitat, continuem.