CRÉIXER petits i grans

Eines per créixer en família II

“Molts nens amb problemes de conducta també en tenen per etiquetar adequadament els seus sentiments. Confonen sentir-se enfadat amb furiós, irritat amb trist, orgullós amb satisfet,…”1

El teu fill també necessita reconèixer, posar nom i acceptar la seva emoció per poder-la gestionar. Quan som capaços de reconèixer el que sentim la possibilitat de gestionar l’emoció és major. De la mateixa manera, reconèixer les emocions dels altres és crucial per cultivar les bones relacions amb els altres.

Encara ens trobem amb moltes famílies que actuant des de l’amor i volent el millor pels seus fills ridiculitzen o culpabilitzen al nen per sentir enfado, tristesa o por.

T’ho volíem explicar perquè sabem que això no ajuda gens al nen: negar l’emoció no és un camí segur per poder gestionar una emoció i pot conduir a dificultats emocionals majors.

SER GUIA EMOCIONAL

Descobreix els 5 passos per fer que el teu fill es relacioni amb el món emocional de forma saludable:

1 Deixa que senti qualsevol emoció

Totes les emocions són útils. Les emocions negatives (desagradables) poden ser una gran oportunitat d’aprenentatge pel teu fill i per enfortir la vostra relació. Fes saber al seu fill que allò que sent és normal. No volem dir que hagis d’estar d’acord amb el motiu de la seva emoció. Recorda que els infants no són adults en petit. Els seus motius per enfadar-se poc tindran a veure amb els teus, però no per això són menys importants.

2 Ajuda’l a reconèixer i etiquetar la seva emoció

Possiblement observar i escoltar el seu fill t’ajudarà a posar paraules a allò que ell encara no sap reconèixer. Es tracta de intentar transformar el seu sentiment amorf en un definit a través de les teves paraules.

“Veig que et sents enfadat perquè…” “Veig que sents por”

En “Jocs per créixer” trobaràs també manualitats per treballar el vocabulari emocional.

3 Educa en formes acceptables d’expressió emocional

D’acord, està bé sentir qualsevol emoció, però no tot s’hi val en aquest món!

Ensenya al teu fill com expressar qualsevol emoció de forma apropiada, és a dir, respectuosa cap a un mateix i els altres. Probablement si creix pensant que pegar, cridar, insultar o mossegar és una opció vàlida tindrà problemes seriós amb els altres i la justícia quan sigui adult.

4 Parla de les emocions amb naturalitat

Les mares i els pares també plorem. També ens sentim tristos. També tenim por i deixem de fer coses per ansietat. També ens enfadem. I això ens fa ser encara millors mares i pares pels nostres fills.

Parla de les teves emocions sense amagar les emocions negatives (desagradables), evitant caure en el drama o victimisme i adequant les explicacions a l’edat del teu fill.

A la primera infància la visió egocèntrica natural del nen pot fer que si et veu trist o enfadat per qualsevol motiu es pensi que ell n’és l’origen. Una frase com “Em sento trist, però no té res a veure amb tu, i t’estimo molt” pot ser suficient per evitar confusions i el sentiment de culpabilitat o inseguretat del nen. A la vegada, l’estaràs ajudant a reconèixer les emocions dels altres, una habilitat importantíssima per les seves relacions socials futures.

5 Recorda-li que la teva estima hi és sempre

No importa l’emoció que sentiu, sempre l’estimaràs molt. Li pots dir amb paraules, però també amb un somriure càlid, una abraçada o petó quan mostra una emoció desagradable.

Digues-li també quan es senti serè i alegre.

Bibliografia:

López Cassà, È. (2011). Bases didácticas de la educación emocional: un enfoque practico. En  R. Bisquerra (ed.), Educación emocional para educadores y familias (pp. 71-88). Bilbao: Descalée.

Medina, J.  (2013). Viaje al cerebro del niño. Cómo criar a un niño inteligente y feliz. Barcelona: Paidós.  

Ortiz, M.J. (2005). El desarrollo emocional. En F. López, I. Etxebarria, M.J, Fuentes. i J.M. Ortiz (ed.), Desarrollo afectivo y social (pp. 95-121) Madrid: Pirámide.