CRÉIXER petits i grans

Què fer en una rabieta?

Et proposem uns senzills passos per acompanyar de forma saludable les emocions agradables o desagradables dels petits.

1. Primer de tot el focus en un mateix. Guanyaràs calma i empatia!

Recorda el que vam parlar a Consciència. Per acompanyar, primer acompanya’t!

2. Posa nom a la seva emoció i dóna-li permís per sentir…

Qualsevol emoció és vàlida, permet que el petit pugui expressar la seva tristesa, ràbia, por… o qualsevol emoció! …

3. …però mostra-li com fer-ho!

Ensenya-li com comunicar les seves emocions amb respecte cap a un mateix i els altres. Dona-li temps i espai per fer-ho!

4. Posa límits a la seva conducta

Pot ser que la teva família hagueu decidit anar per casa descalços o que pel contrari preferiu els peus calents en unes sabatilles; pot ser que hagueu decidit no sortir quan fora és fosc i fa fred, o potser us encanta caminar amb la llum de la lluna…. cada família és un petit món i té les seves normes i límits.

En qüestió de conductes inadequades possiblement ens posaríem totes més d’acord. En general, i mirant cap al futur dels seus fills, les famílies reconeixem com a conductes inadequades les que danyen físicament o verbalment.

Tenir clar els límits ens ajudarà a posar ordre quan es complica la situació. Però què et pot ajudar a posar ordre de forma calmada?

Pensa en un nadó de 6 mesos… una magnífica etapa en la que es posa qualsevol cosa a la boca! Amb un somriure molt simpàtic agafa un grapat de pedretes i es disposa a provar-les… com que l’estàs vigilant de molt a prop, amb calma i tranquil·litat, segurament li diries alguna cosa com “les pedres no van a la boca” i potser li oferiries un mossegador o una altra cosa que sí pugués fer.

El teu límit és: no es pot posar pedretes a la boca (saps que són massa petites i podria ofegar-se!)

Compleixes els límits: des de la seguretat de saber que l’estàs protegint i la calma. D’aquesta manera li ensenyes què no és acceptable sense culpabilitzar-lo.

Ajuda a fer complir els límits establerts amb fermesa amable.

  • Explica-li els motius: encara que si és molt petit no el farà entrar en raó l’ajudarà a desenvolupar la lògica.
  • Recorda-li les normes de casa: per exemple, pots dir-li “Carinyo, a casa nostra no peguem“. És preferible establir les normes conjuntament tota la família. Ho detallarem en la R de CréixeR.
  • Actua: si hi ha un perill o disc de dany, aparta el nen de forma ferma però amable, sense fer mal.
  • Continua al seu costat: mostra-li que malgrat no estàs d’acord amb la seva conducta el segueixes respectant i estimant. Si et fa mal, deixa’l suaument al terra i mantén-te a prop. Fes-li saber que quan estigui més calmat el tornaràs a agafar amb moltes ganes, però que ara no pots perquè no t’agrada que et facin mal.
  • Dóna-li una abraçada: si ho necessita. Pot ajudar a disminuir l’activació de la part emocional del cervell i iniciar la reflexió.
  • Ajuda’l a PARAR: proposa-li estratègies que l’ajudin a recuperar una mica de calma per poder decidir un camí adequat per resoldre el seu problema. Oferir-li una abraçada, anar junts a un lloc tranquil, convertir la respiració profunda en un joc… poden ser bones estratègies. Ensenya-li aquestes opcions en moments que estigui calmat i content, per que pugui relacionar-les amb un sentiment positiu de joc, calma i seguretat, i proposa repetir-les quan senti emocions desagradables.

5. Ajuda’l a trobar un camí adequat per resoldre el seu problema

Els camins saludables pel teu fill són els mateixos que t’he presentat en l’apartat anterior!

Buscar una solució

Fer un dibuix sobre allò que sent

Explicar els sentiments a algú de confiança

Fer plans

Pensar què fer per evitar que reaparegui el problema

Canviar la manera de veure el problema

Per un nen en edat preescolar resoldre algunes situacions tot sol pot ser realment impossible. Acompanyant-lo en aquest procés l’ajudaràs a descobrir formes saludables per afrontar els problemes i treballar habilitats socials.

En general, per sobre dels 18 mesos i sota dels 4 anys et proposem que li ofereixis dues o tres alternatives i que pugui ser ell qui decideixi com fer-hi front, donant-lo així cert grau d’autonomia i començant a treballar en un bon autoconcepte sobre la capacitat de resolució de conflictes. Ajuda’l a reparar les accions, inclús fes-ho tu primer si el teu fill necessita un exemple de com fer-ho.

Per sobre els 4 anys pot ser fer-li una pregunta oberta de curiositat Què creus que pots fer per arreglar-ho?” “Com penses que ho pots resoldre?”.

Tingues present que el to i volum de veu utilitzats són més importants que el missatge en si!