CRÉIXER petits i grans

El que li voldràs explicar

Mama, papa, què és una emoció?

Aquesta pregunta caurà tard o d’hora. Perquè l’educació emocional és l’educació imprescindible del segle XXI.

Emocions o sentiments?

Les emocions són un conjunt de canvis que es produeixen en nosaltres mateixos davant alguns estímuls. Podràs notar aquests canvis:

  • En el cos: l’alliberació de partícules (hormones i neurotransmissors) fa que canviï el ritme de la nostra respiració, dels batecs cardíacs, la sudoració, apareix rubor facial, tensió muscular… amb cada emoció es produeixen uns canvis concrets als nostre cos, que ens preparen per actuar (resposta neurofisiològica).
  • En el nostre comportament: ens canvia l’expressió de la cara, del cos i la veu. És una forma natural de comunicar als altres el que estem sentint i advertir-los!
  • En el nostre pensament: allò que pensem sobre la emoció s’anomena sentiment.

Pel teu fill és més important el teu to i volum de veu que les paraules.

Si li dius que no ha de tenir por a les aranyes, però ho fas parlant ràpid, allunyant-te’n i mostrant espant a la cara, el petit entendrà que és un bon motiu per tenir por.

Les emocions neixen de la manera en com llegim el que passa al nostre entorn.

Posem-ne un exemple:

Imagina’t ara que un bon dia portes el teu fill de 20 mesos al parc. Aquell dia aconsegueix, amb molta traça i esforç, enfilar-se per primera vegada tot sol per l’estructura vertical del parc infantil que el porta a una caseta de fusta. Et sents molt content d’haver-lo acompanyat al parc i admires aquell gran pas. Ell et mira i et veu somrient, escolta les teves paraules d’ànim i es sent entusiasmat i satisfet amb els seus avanços.

Aquella mateixa tarda, quan sou casa, el teu fill decideix posar en pràctica la valuosa habilitat que t’ha captivat. Decideix enfilar-se de nou. Aquest cop no hi ha parc infantil, però ha trobat l’escaleta perfecte en un moble amb estanteries col·locat vora una finestra oberta. Afortunadament tu ets allà amb ell i d’un salt, mogut per l’espant i la por, evites una tragèdia. El petit no entén res, es posa a plorar enrabiat perquè li has impedit pujar el moble.

No cal dir que avui mateix reorganitzeu tots els mobles perquè no hi hagi cap perill davant una finestra.

El nen ha fet el mateix en les dues situacions: enfilar-se. La situació però canvia de forma dràstica la lectura que en fem, desencadenat emocions diferents.

També un mateix fet en les mateixes circumstàncies poden generar emocions diferents en diverses persones. És el cas d’un gol en un partit de futbol.

Què en penses de la tristesa, la por i la ira?

Molts de nosaltres hem crescut pensant que aquestes emocions i altres desagradables no eren dignes de ser expressades: No ploris” “No t’enfadis” són expressions que es senten freqüentment. Però actualment els experts i científics en el món emocional ho tenen clar:

Dóna’t permís per sentir qualsevol emoció.

Accepta-les totes.

I expressa-les de forma apropiada.

Cada una d’elles té una funció en concret per protegir la nostra persona o a qui estimem, i ens ajuden a prosperar.

Hi ha emocions agradables, tals com l’alegria, l’amor o la felicitat, que ens fan sentir bé. Se les anomena emocions positives perquè ens apropen al benestar emocional.

Altres emocions, com la por, la tristesa o la ira, ens allunyen d’aquest benestar i per això se les anomena emocions negatives. Són igualment bones per tots nosaltres.

Les emocions negatives deixen de ser bones quan no es gestionen de forma saludable: es descontrola la seva intensitat o duració, convertint-se en estats i trastorns emocionals que poden requerir atenció psicològica.