CRÉIXER petits i grans

La reacció emocional que et salvarà

És de nit, dormiu tranquils a casa i calentons, aquella nit has deixat el foc encès. Et despertes amb una forta olor de cremat. I pocs segons desprès estàs dempeus al carrer, amb la teva filla en braços i inclús has trucat als bombers. Ni son ni mandra.

Què ha passat? Aquest podria ser un exemple de reacció emocional. Potentíssima eina de supervivència. Al veure que s’estava calant foc a casa, la part emocional del teu cervell ha posat en marxa una acció valuosa: sortir corrents (però sense deixar-se el més important: el teu petit!). Inclús abans que la part racional pugui confirmar que realment hi ha foc, només amb una petita sospita, la part emocional pot activar-te per a salvaguardar-vos.

Les 3 formes de reacció emocional són:

LLUITAR

FUGIR

PARAR

Davant una amenaça o perill real la reacció emocional natural intenta protegir-te.

És molt útil davant l’atac d’un animal ferotge, un bosc que crema, un atropellament o un atrac.

Afortunadament a la nostra vida del segle XXI aquests perills són poc freqüents. Però seguim reaccionant davant situacions en la que ens sentim “atacats” o “amenaçats”.

El despertador que s’ha quedat sense piles, el tràfic que et fa arribar tard a les teves prioritats, el email que et dóna una mala notícia laboral, les crítiques que reps del teu cap, la gana de no dinar fins les 3 de la tarda, el mòbil que es queda sense bateria quan més ho necessites, la teva parella que no arriba a recollir els nens a escola i t’obliga a córrer, el teu petit que pinta la paret de casa, un desacord amb la teva parella (pensaves que seria més fàcil està d’acord en l’educació!), i la resistència del teu fill en anar a dormir quan a tu se’t tanquen les pestanyes.

Tantes situacions en les que podem sentir que les nostres necessitats, prioritats o autoestima es veuen atacades o amenaçades, i podem veure’ns immersos en una reacció emocional inapropiada. Una acció descontrolada.

Podries fer una llista de situacions diàries que poden fer-te reaccionar emocionalment?

I què és el que fa reaccionar emocionalment el teu fill/a?

Reaccionar en aquestes situacions no ens ajuda. El contrari: lluitar, fugir o quedar-se paralitzat en aquests casos pot augmentar el nostre malestar o de les persones que estimem, complicar la situació i inclús danyar amb conductes de les que fàcilment ens podem penedir.

Quina alternativa existeix?